El dictador sord 11/02/2011
Xavier Aldekoa, corresponsal a l’Àfrica de La Vanguardia
No hi ha ningú més sord que qui no vol escoltar. Mubarak va fer ahir un resum del que han fet els trenta darrers anys de dictadura. No vol escoltar el seu poble perquè ni tan sols el coneix. Mubarak no entén el que passa als carrers del Caire. No li cal. És un militar, no pensa abaixar el cap i no té por de ningú. Tampoc d’un poble que crida de ràbia. Per això va dir que no marxava i que delega alguns poders en el seu vicepresident, Omar Suleiman. Canviar coses perquè no canviï res. El seu home fort també va demostrar com de lluny ha d’estar una dictadura del poble. Quan la ràbia era insostenible a la plaça Tahrir, va demanar a la gent que marxés a casa. Viure del poble sense el poble. O encara més, Mubarak i Suleiman van insultar ahir la intel·ligència i la dignitat dels egipcis, però amb un error de càlcul: sentir-se humiliat fa sortir al carrer amb més força encara que abans. També, però, penso que hi ha ocasions en què la història reserva la seva pròpia venjança. Avui fa exactament 21 anys que Nelson Mandela va ser alliberat i va néixer una nova Sud-àfrica. I avui Mubarak és més que mai el símbol de l’absència de llibertat. Mandela passarà a la història com l’heroi que va lluitar pel seu poble. Mubarak, com el dictador egipci sord que va lluitar contra els seus.
