El difícil continuisme 23/03/2010
Toni Brosa, periodista
La cursa preelectoral del Barça va fent camí i tancant temes pendents. Alfons Godall no serà candidat. De fet, mai ho havia volgut ser. Per tant, la fugida estava cantada. Sala-i-Martín tampoc ha volgut jugar al joc del president amb les regles del president; una altra carpeta a l’arxiu. Si Joan Laporta vol tenir una candidatura continuista, ara només li queda la de Jaume Ferrer: un corredor de fons que ha driblat la tempesta de la moció, ha passat xiulant per l’escàndol de ser investigat i ha entomat l’esbroncada del president per haver presentat candidatura pel seu compte. Amb respecte per totes les opcions, el 13 de juny la decisió del soci serà continuisme o Sandro Rosell. El més intel·ligent no era formar tres candidatures continuistes sinó una de forta i liderada per la figura més potent del continuisme, que no és Godall ni Sala-i-Martín ni Ferrer, sinó Ferran Soriano, el president d’Spanair. Però aquesta ja és una altra carpeta, encara oberta i amb molta teca per tramitar, començant per l’oposició de Laporta. Ja és gran, però mai el continuisme ho haurà tingut tan fàcil i alhora tan difícil.
