El joc dels disbarats a l’era de les comunicacions 11/10/2011
Laia Espín, periodista
En ple segle XXI, en què tots, com a mínim, tenim un mòbil que ens facilita poder parlar, piular, xatejar i un seguit llarguíssim de verbs, no hauria estat més fàcil que el jutge de l’Audiència Nacional que instrueix la causa del Parlament hagués fet saber les seves intencions de detenir els indignats en seu judicial, encara que fos extraoficialment, a la jutgessa degana de Barcelona i màxima responsable de la Ciutat de la Justícia, a més d’ordenar l’entrada als mossos?
La solució d’aquest problema era comunicar-se i no jugar al joc del disbarats, que quan érem petits tanta gràcia ens feia, però ara que ja no ho som, ja no ens en fa tanta. I menys encara, quan això comporta que els actors que han de protegir la nostra justícia, ja prou criticada, novament no s’entenguin. Només era necessària una trucada i coordinació dels diferents actors de l’obra: Audiència Nacional, jutjats de Barcelona i Mossos d’Esquadra per aconseguir una actuació al gust de tothom.
