El penúltim gir del gurú 30/08/2011
Jordi Costa, periodista Esports RAC1
Partits com el d’ahir demostren que d’aquest Barça i de Pep Guardiola no se’n pot dubtar mai, ni en cap circumstància, per més difícil d’entendre que sigui, perquè et deixen retratat.
Alguns, i un servidor el primer, ens vam posar les mans al cap en saber que el gurú havia dissenyat una alineació amb només tres defenses per enfrontar-se a una de les millors davanteres de la Lliga. Però n’hi va haver prou amb el primer quart d’hora de partit, fins i tot abans de marcar el primer gol, per veure-hi clar, per constatar que el Barça destrossaria el Vila-real.
Guardiola va sublimar el 3-4-3 de Cruyff: no calien més defenses, simplement perquè el partit que s’havia imaginat es desenvolupava al mig del camp dels de la Plana. I així va ser: gràcies a la pressió asfixiant dels davanters i els migcampistes, el Barça va recuperar la bola sempre molt a prop de l’àrea rival i, a continuació, el talent de Thiago, Cesc i Messi enmig d’un caos ordenat de mobilitat infinita va fer la resta.
Gràcies a la visió privilegiada (gairebé inhumana) del tècnic i a l’aplicació d’uns futbolistes que fa tres dies van guanyar un títol i que no es van donar cap mena de treva, el que havia de ser una estrena de Lliga complicada es va convertir en un recital majúscul de futbol.
Una resposta immediata al 0-6 del Madrid i una sensació deliciosa de cara al curs que tot just comença: el Barça té tants futbolistes bons i tan polivalents que Guardiola pot anar variant la recepta i el seu equip és del tot imprevisible. Per als rivals i per als espectadors.
