El que no es diu 08/11/2011
Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Probablement els aturats que ahir van veure el debat no tenen gaires motius per a l’optimisme. El candidat del partit que governa, Rubalcaba, va dedicar més temps a preguntar sobre el programa de Rajoy que a detallar el seu. I Rajoy va mantenir l’ambigüitat calculada sobre les seves receptes. Només en una cosa, al final, van coincidir: continuaran sent temps difícils.
Malgrat tot, hi va haver pinzellades de dos models. El de Rubalcaba, injecció pública europea per reanimar l’economia. El de Rajoy, reducció de la despesa i reforma laboral inconcreta sota la idea de la flexibilitat.
Des del punt de vista tàctic, Rubalcaba va començar fort, però es va perdre en la reiteració dels atacs, que es van transformar en cops de puny a l’aire. I Rajoy es va defensar bé fins a passar al contraatac, recordant les desigualtats creixents durant els anys de govern del PSOE.
Apunt final: tan important o més en aquests casos és el que no es diu. I ahir, en més de cent minuts, no es va parlar gens del problema territorial espanyol, i molt poc de recerca i innovació, de fonts d’energia, de pobresa, de corrupció, de relaciones internacionals i de la desafecció creixent de la ciutadania respecte al sistema polític.
