El que no va dir Maragall 12/02/2010
Tian Riba, periodista
Malament anem si el que és notícia és un discurs ple de sentit comú. El que va dir Ernest Maragall dimarts no és una opinió, és una realitat, com va dir ahir un Antoni Castells que fa temps que prepara el terreny pel que pugui passar l’endemà de les eleccions. Exactament igual com fa Duran a CiU, per cert.
Hi ha fatiga del tripartit, però no tant com a fórmula de govern, sinó com a discrepància permanent. I el conseller ho ha viscut en pròpia pell amb la llei d’educació. A can PSC no haurien d’estar enfadats, perquè el que va dir Maragall no és res més que reclamar el vot pels socialistes per no necessitar crosses per governar.
Maragall, a més, va dir altres coses en el seu discurs que sempre ha defensat: cal regenerar el model de partits, cal una nova llei electoral, cal acabar amb el paternalisme de l’administració i cal que el PSC faci sentir la seva veu a Madrid. Res de nou sota el sol. Només un però, per a Maragall i Castells. Que no passin de les paraules als fets, per exemple, en el cas del grup propi a Madrid. I que Ernest Maragall no rematés l’atac de sinceritat dient que el PSC només hauria de voler la presidència de la Generalitat si guanyaI les eleccions. Perquè ells saben perfectament que el pecat original de la inestabilitat i de la desafecció rau en la feblesa de qui governa quedant segon.
