El que queda del totxo 03/11/2009
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Si el Síndic de comptes assegura que el cas Santa Coloma no és el més greu, vol dir que, tal i com força gent ha denunciat a nombrosos municipis i encara molta més en sospita, els anys del totxo han estat molt més depredadors pel territori i per la honestedat política que no pas ens pensem.
Una cosa són irregularitats administratives, errades humanes, però una altra són les corrupteles, els tractes de favor i el cobrament de comissions que hi ha hagut a més o menys pobles durant els anys de boom de la construcció. Els convenis urbanístics impossibles i les requalificacions desorbitades van de nord a sud, i de l’esquerra a la dreta.
El vergonyós finançament dels municipis, ha portat a molts ajuntaments a ocupar tot el terme municipal per tal d’obtenir plusvàlues amb les quals finançar-se. L’excés de formigó és molt llaminer per a especuladors sense escrúpols. Es passa un sobre i tot és començar. Aquesta és l’herència de l’era de l’economia del totxo.
Us estranyeu que la classe política sigui la tercera preocupació dels espanyols, segons el CIS?
