El segrest de Mauritània 02/12/2009
Enric Sierra, director de La Vanguardia digital
Si d’alguna cosa ha servit el segrest del tonyinaire a Somàlia, ha estat perquè el govern central hagi après la lliçó de l’actuació prudent i de silenci. En la confusió que ha envoltat les primeres hores del segrest dels cooperants a Mauritània, s’ha agraït que una veu autoritzada del govern central hagi mantingut una certa seriositat i hagi estat ràpid en el desmentiment de certes informacions, segurament interessades, que anaven arribant. El segrest dels cooperants s’ha produït en un entorn polític molt més complicat que a Somàlia i amb d’altres connotacions, probablement més greus. Per això, el treball de la diplomàcia i de les forces de seguretat necessiten de més discreció. Hem après la lliçó, però malauradament és perquè s’està tornant una moda això de patir segrestos. Ara cal destriar el gra de la palla de tota la confusió que envolta el rapte dels cooperants catalans i esperar que el treball discret tingui els seus fruits.
