Tian Riba, periodista
Al final el 9-N ha estat un acte de desobediència a un Estat que ha segrestat la llei, i si no a sant de què l'única reacció a Madrid és la del ministre de Justícia. Potser les institucions espanyoles han tolerat la consulta per canalitzar la riuada, però que més de dos milions de catalans i el Govern de la Generalitat al capdavant hagin desacatat tindrà conseqüències polítiques més enllà que el nombre de sí-sí signifiquin una majoria absoluta al Parlament.
Diu el DIEC que revolució és un alçament per aconseguir un canvi fonamental en l’organització política. I el que hi ha a Catalunya és una autèntica revolució. Potser no en el sentit clàssic, però fins i tot en això el moviment català és únic i creatiu, perquè avança en ordre, democràticament i legal. Però ja no dòcilment.
La foto, el quadre, la pintura del 9-N té tant de poder que ara no es pot amagar als seus propis autors. D’aquí la complicació del sudoku que ara han de resoldre uns polítics, amb Artur Mas al vèrtex, que arriben amb estratègies divergents al 10-N, mentre un personatge amb cua prepara la seva pròpia revolta des de la Complutense.