Miquel Noguer, periodista d'El País
El més important del discurs d'Artur Mas, ahir, no és ni què va dir ni com ho va dir, sinó el fet que és un dels últimes intervencions en què es pot permetre's el luxe de parlar en prime time sense dir res de nou.
A aquestes hores de la setmana que vé s'haurà acabat el temps de les advertències retòriques.
Serà el moment de l'acció. Sí, aquell moment que Convergència i Unió han esquivat durant 34 anys amb l'argument que Catalunya no era prou madura i que més valia fer bondat.
Divendres vinent s'aprovarà la llei de consultes i probablement es convocarà el 9-N. Després s'acaba el guió conegut i comença una nova temporada de la sèrie qui sap si amb nous actors.
Ja no hi haurà lloc per les mitges tintes. Consulta. Sí o no. Desobediència o acatament. Convergència fa dies que està intentant endarrerir aquesta presa de decisions. I més que ho farà quan el Govern impugni la consulta. Llavors provarà de donar llargues amb cimeres i reunions per tapar una cosa que ahir Mas ja apuntava al seu discurs. Rajoy encara té temps d'escoltar els anhels de Catalunya. O almenys de fer-ho veure. Al cap i a la fi no és ell qui va posar data de caducitat a la consulta. En canvi, a qui potser sí que se li acaba el temps per canviar de guió és a Artur Mas.