El Tetris de la sanitat pública 04/10/2011
Mònica Planas, periodista
Les llistes d’espera de la sanitat pública són un Tetris. No hi ha final. Només pots allargar la partida però no aturar la pluja de peces. Pots triar si les col·loques en funció de la seva forma o anar a sac tapant forats. Les retallades han fet que l’espai cada vegada sigui més estret i que les peces i els forats del Tetris s’acomulin amb rapidesa inexorablement.
Els responsables ens demostren que saben jugar a Tetris, però ningú gosa a canviar de pantalla. Fa temps que sentim a parlar de l’euro sanitari, o de crear incentius fiscals pels que tenen mútues privades, de posar fi al turisme sanitari i a la picaresca de canviar de comunitat autònoma quan t’han d’operar… Però l’únic que acabem fent és continuar jugant al Tetris amb uns pacients que no volen ser simples peces.
Benvinguda sigui qualsevol tàctica pel Tetris, però cal passar pantalla i que d’una vegada s’atreveixin a buscar noves fórmules més enllà de retallar i tornar a encaixar. Nous mètodes que reverteixin en la dignitat del pacients i la qualitat del servei i no a posar a prova la seva paciència.
Mònica Planas
