El Tripartit està que trina 11/02/2010
Marta Lasalas, periodista
El saben aquell que diu que hi ha un del PSC, un d’Esquerra i un d’Iniciativa que decideixen fer un govern i acaben provocant fatiga. Doncs no és broma. El Tripartit està que trina. Però avui el soroll a la plaça de St. Jaume no sona com sempre. La nota discordant no la dóna el paquet d’Esquerra ni la contestatària Iniciativa. Avui, el més cridaner és la inquietud que remou el PSC. El PSC dels alcaldes que no s’avenen a quadrar-se dins els límits de les vegueries. El PSC de Castells que aprofita la roda de prema del govern per deixar la política econòmica de Zapatero com un drap brut. O el PSC del conseller d’educació, que de bon matí, tot prenent un cafè, posa el Tripartit i els socialistes catalans potes enlaire.
El conseller té, a més, la importància de dir-se Ernest i Maragall. I el seu discurs em sona familiar, no només quan escandalitza el personal abocant la fatiga que segons les enquestes amenaça triturar la fórmula del govern català. Em sona familiar sobretot quan carrega sobre les estructures internes dels partits, endogàmiques i amb tendència a l’autoreproducció. Em sona familiar quan reclama al grup parlamentari propi a Madrid, quan li venta una bofetada a la ministra invisible, Carme Chacón i quan exhigeix vehemència per defensar l’Estatut. No improvitza. És un discurs llegit i molt pensat.
Hi ha inquietut al Tripartit, però a més aquest cop hi ha moviments sísmics sobre l’asfalt del carrer Nicaragua.
