El tsunami blanc 25/10/2010
Martí Perarnau, periodista
Força preocupat, he obert la finestra per veure què està succeint. Els diaris diuen que un temporal bestial cau damunt Madrid. Uns parlen d’huracans; d’altres de tornados; tots de tempestes i vendavals. M’he espantat quan he sentit tsunami, doncs el mar queda força lluny d’aquí. Però he obert la finestra i fa un dia suau i dolç típic d’Octubre; es ben clar i no hi ha trons, ni llamps ni bufa el vent. Ai las, tanco la finestra i respiro tranquil: soc un ruc. Ara me’n adono que no parlaven del temps, sinó del Madrid de Mourinho.
El Madrid, és cert, està fet un brau i marxa llençat, amb l’autoestima creixent a força de gols i bon joc. No és un joc estètic com el del Barça o l’Arsenal, però sí un joc efectiu i directe com el del Chelsea. Un joc que dona bons resultats però que més que provocar por o neguit al poble blaugrana l’hauria d’estimular: per fi el Barça ha trobat un rival a l’alçada del seu talent. Davant d’aquest enemic extraordinari, els nois de Guardiola hauran d’assolir el seu cim com a futbolistes. Benvinguts a una batalla formidable.
