Eleccions futboleres 08/09/2010
Marta Lasalas, periodista
No es pensin pas que la decisió era senzilla. El president Montilla ha volgut esgotar massa el calendari. Potser remunta l’economia, deuria pensar, potser baixa l’atur, potser es refreda la febrada independentista, potser una benedicció papal, potser, potser, potser… I a esperar que la cosa fos més favorable per als interessos del partit que governa. Aquesta és la potestat del president, i Montilla l’ha jugada a fons. Però al final, el calendari ha enfollit. Entre la vaga general, la cita amb Benet XVI, les jornades festives i el paperot de mantenir-se a la cadira fins i tot en temps de descompte, l’agenda ha quedat tan encotillada que al final les urnes han anat a petar en ple Barça-Madrid.
En aquest context futbolero té el seu què que la convocatòria arribés acompanyada d’una crida al joc net. Montilla sap de què parla. Hi haurà moltes puntades de peu en aquesta campanya. Hi haurà molt xut a córner. Més d’un quedarà fora de joc, per no parlar dels fins ara titulars que ja ni tan sols formen part de l’alineació inicial. I al final, segur, hi haurà targetes vermelles.
El president té raó. Aquestes eleccions seran molt transcendents. Com ho són cada quatre anys, per descomptat. Però a més seran decisives per als partits. O millor dit, per als seus líders. Sigui quin sigui el resultat, després del 28 de novembre, algunes cares canviaran al panorama polític català.
