Joaquín Luna, periodista de La Vanguardia
Washington i l'Havana han tancat la seva història de mig segle d'enemistat, tan antinatural entre dos països veïns i potser massa orgullosos. Els Estats Units van garantir la independència de Cuba destrossant la flota espanyola i van tutelar l’illa fins l’arribada de Fidel Castro al 1959, quan la desconfiança pròpia de la guerra freda va convertir el jove líder en un enemic perillós.
L’error de la CIA amb la invasió de badia de Cochinos o Playa Girón al 1961, a esquena del nouvingut president Kennedy, va ser un punt sense tornada: Cuba i els Estats Units es comprometien amb total lleialtat a ser enemics.
El règim dels Castro ha fet de l’enemic nord-americà la gran excusa per amagar tots els errors, repressions i ineficàcies econòmiques pròpies. Sense el gran enemic exterior, Fidel mai hauria pogut instaurar un règim comunista que va resistir l’enfonsament del seu patrocinador, Moscou, i és un anacronisme dins del continent americà. El fet de que el règim ja no necessiti un enemic poderós és un senyal que, com a l’Espanya del 75, el mateix sistema està disposat a iniciar una transició pactada.