Els desastres de l’atur 17/02/2010
Tian Riba, periodista
Francisco De Goya i Lucientes, nascut a Fuendetodos, Saragossa, tal i com em van ensenyar a l’escola i em recorda la Wikipedia, va pintar Els desastres de la guerra, així que ja deu ser normal que en uns premis que porten el seu nom s’hi protestés, ¿se’n recorden?, contra l’únic president que ha perdut el govern, no per una crisi econòmica, sinó per mentir, que ja és tenir mèrit.
En aquells Goya del 2003, avantsala del passiu bé a Aznar, Acebes i Zaplana es va protestar també per un desastre que Goya també hagués pintat, el del Prestige. I diuen les cròniques que Zapatero va felicitar els actors “per haver sabut reflectir el pensament de la majoria dels espanyols”. Entre aquests actors a qui va felicitar el Zapatero que ara té tropes a l’Afganistán, on tothom sap que no hi ha cap guerra, sinó que s’hi fa una calçotada, hi havia Luis Tosar. I Malamadre li va dir “enano” a Aznar, que devia ser el primer en posar-li el sobrenom. Saben a quina pel.lícula actuava Tosar? A la gran guanyadora d’aquell any: Los lunes al sol. Saben de què va, no? Del drama de l’atur. Dels desastres de l’atur que Goya també hagués gravat en aiguafort.
Doncs Esperanza Aguirre té raó i no té raó. L’esperit crític no s’hauria de perdre mai, governi qui governi. El que no em sembla tant bé és que relacioni els diners que rep una indústria amb la seva llibertat d’expressió. I el que em genera dubtes és si l’entrega d’uns premis ha de ser, per norma, la capçalera d’una pancarta.
