Els dubtes d’Iceta 25/11/2011
Marta Lasalas, periodista
Fa molts anys que el PSC viu amb l’ànima esquinçada. Però, quan un està immers en el batibull del poder, les esgarrinxades anímiques queden silenciades per l’alegria general de tanta benaurança. Ara bé, quan la sort es gira, les ferides supuren dolorosament.
En aquest context, davant d’un PSC amb contusions múltiples va explicar ahir Miquel Iceta el que per a ell és una obvietat. Que sens dubte és el millor candidat possible per dirigir el partit. Experiència contrastada, dedicació exclusiva –és a dir, res de partir la jornada amb la feina posem d’un ajuntament-, tarannà obert… En fi, per què seguir? Ni fet a mida.
Però això de la feina està fotut i hi ha competència. De moment, un senyor de Lleida i un de Vilanova que l’escoltaven entre el públic i un de Terrassa, que no hi era, però com si hi fos. I aquí està el rovell de l’ou. Iceta ja va viure a Sitges un congrés a cop de navalla i si una cosa va deixar clara ahir és que la seva aposta és per una direcció de consens.
Total, que després de setmanes desfullant la margarida sobre si fer o no el pas, el darrer pètal –i l’aparell del partit- li van aconsellar que no. Així que va prendre una decisió ràpida. Desfullar una altra margarida, i una altra, i una altra. I així fins que arribi el dia del congrés. Per què a Miquel Iceta li agradaria ser primer secretari. És conscient que ho té fotut, però mai se sap si sonarà la flauta. Vés a saber, una direcció d’integració pot obligar a buscar una tercera via, entre Terrassa i Lleida. Sobretot quan aquesta tercera via ha deixat clar que al final el líder del partit serà qui escullin els catalans en unes primàries obertes.
