Els fantasmes del Romea 07/09/2011
Xavi Pardo, periodista de RAC1
Durant algun moment de l’obra un dels personatges diu que per viure s’han de tenir collons, i no només rascar-se’ls. Doncs Julio Manrique en té. I ben posats. Per estrenar-se com a director artístic del Romea no se li ha acudit res més que muntar una obra de creació: tancar-se en una sala d’assaig amb els seus còmplices habituals i veure què en sortia. El resultat és Llum de guàrdia, un espectacle que se’n fot del teatre però que sobretot parla de fantasmes. Dels de debò, com el de la Margarida Xirgu, que, segons diuen, es passeja pel Romea, i no és conya, però sobretot dels metafòrics, dels fantasmes que tots anem arrossegant i que ens compliquen tant la vida. De fet, els personatges de Llum de guàrdia no són més que fantasmes sense llençol, gent que viu la vida d’esma, completament perduts, reprimint les pors i els fracassos. I aquest és un dels grans encerts de l’obra: haver trobat una galeria de personatges tan reals que fa mal, sobretot els d’Ivan Benet i Cristina Genebat, esplèndids. A banda d’això, al muntatge li passa una mica el mateix, que a vegades sembla que avanci sense direcció, però el conjunt està ben resolt. Llarga vida a Manrique i al seu projecte. Per si no us ho heu mirat, aquest any, al Romea, ens espera una gran temporada de teatre.
