Martí Perarnau, periodista
Quan en Leo Messi va xutar el penal contra el Chelsea al pal i es van esgotar les possibilitats d’arribar a la final de la Champions, us parlo del 24 d’abril, en aquell moment va quedar clar que el 2012 no podia ser un any rodó pel Barça. Perquè aquest és el nivell actual: quan el Barça no arriba a una final de Champions, l’any ja no pot ser rodó del tot. S'han aconseguit tants triomfs als darrers anys que el Barça ha arribat a semblar invencible.
De fet, quan més fràgil ha semblat és fora del camp. Molt més que no pas quan toca remuntar un resultat o fer front un gran contrincant, el barcelonisme ha sentit la incertesa o l’esglai en l’adéu d’en Pep o en la recaiguda d’en Tito. L’equip, com si fos immune a totes les adversitats, continua endavant hi hagi l’obstacle que hi hagi. De fet, ningú diria que l’any no ha estat del tot rodó, probablement perquè ara va embalat a una velocitat que ningú el pot seguir.