En mans de la bona fe 13/02/2012
Maiol Roger, periodista de El País
La necessitat de la reforma laboral és innegable: més de 5 milions d’aturats, un 22,9% de taxa d’atur, gairebé un 50% d’atur juvenil… L’atur és la crisi feta xifra. El temps dirà si aquesta és la reforma que permetrà millorar aquestes xifres, però de moment hi ha elements poc esperançadors.
La reforma laboral busca millorar la flexibilitat i facilitar l’ocupació. Però ho fa sota un mantra poc fiable: aquell que diu que abaratir l’acomiadament significa augmentar la contractació. El que queda a la reforma, doncs, és més flexibilitat per acomiadar, i insuficients incentius per contractar. Difícilment el cercle virtuós de l’economia s’activarà: millorar la confiança, repuntar el consum i augmentar la productivitat serà complicat si els treballadors tenen la soga de l’ERO constantment al coll.
El problema d’aquesta reforma laboral és que el seu èxit depèn de la bona fe de l’empresari. La bona fe per aprofitar la flexibilitat per contractar, i no només acomiadar. La bona fe per deixar els expedients de regulació per casos extrems, i no com a recurs fàcil de reestructuració empresarial. La bona fe per pagar al treballador el que es mereix, i no el mínim que permet la llei. Esperem que la reforma laboral, aquest cop sí, funcioni. Però són massa oportunitats perdudes, massa parats al carrer, com per deixar-ho tot en mans de la bona fe.
contrapunt el 18 de febrer de 2012
Anem a afegir una mica més d’importància als escrits, fent comentaris. En una diana hi ha vàries zones, en general toquem als voltants de la més valuosa. En el meu cas, es veu que ni la toco perquè quan llenço la fletxa ni em fan cas es giren pensant que va fora, la cosa és al cap del temps es tornen a girar i veuen una fletxa al vermell no se’n recorden qui l’ha llençat. Doncs bé ens hem de deixar de tocar les vores i cal parlar que encara hi haurà més retallades, els empresaris pagaran menys a la S.S. pel treballador, augment de l’atur fins la xifra que vulguis, baixada de sou, la cosa és que ja no hi haurà feina per a tothom l’hem de repartir…. Però on realment han de burxar és en l’economia sumergida, que les empreses paguin pels beneficis que recullen a cada país amb la normativa fiscal del lloc i s’unifiqui en temes fiscals tota Europa, els famosos SICAV, un control de les cotitzacions de les empreses a la S.S. pel treballador, ser primmirat en les subvencions, eliminar el paradís fiscal (les principals empreses de l’Ibex 35 tenen domiciliació fiscal fora d’Espanya), eliminar les prejubilacions d’empreses amb beneficis, que tots els que viuen de l’administració pública tinguin un sou digne però no desorbitat sobretot els que governen, treure els privilegis econòmics dels polítics,………És aquí on s’ha de treballar, a més un familiar em va dir que quan la dona reivindicava ser tractada socialment com l’home i ser més protagonista en el món laboral, era el moment de fer una veritable R.L. encertada. Que, segons em deia, consitia en reduir el nombre d’hores de treball, ja que si en general es vivia, i molt bé, amb el sou de l’home només calia compartir les hores laborals i seguir vivint. En canvi ara si no treballen el pare, la mare, i els que van parir i encara així anem ofegats. Tu mateix, crec que ets prou hàbil i llest per enviar-la on toca, però es veu que no agrada.