Encomanem-nos al BCE 08/08/2011
Ferran Casas, periodista
El setembre del 2008, quan la crisi ja feia estralls, Nicolas Sarkozy va voler exercir de líder mundial i va proclamar que calia “refundar el capitalisme”. La seva grandiloqüència va quedar, però, en uns ajustaments dels mercats que, com totes les reformes que s’han fet, han estat pedaços.
I tres anys després, d’allò al dilluns negre que, asseguren els analistes, ens espera avui a les borses, ara més útils com a termòmetre econòmic i polític que per recollir-hi dividends. Dilluns negre per més que ahir, en l’enèsim cataclisme, el Banc Central Europeu acordés comprar deute espanyol i italià per evitar que l’interès continuï pujant i aboqui al rescat dos grans estats de la Unió.
I mentre, a Catalunya i Espanya estem enfangats amb el debat sobre si cal o no l’avançament de l’avançament. Com si el problema fos només de Zapatero i les seves polítiques. Espanya, amb un govern que es reclama socialdemòcrata, va ara del bracet d’Itàlia, amb un executiu al qual no se li coneixen desviacions esquerranes. El problema és, doncs, global. A l’esquema dels que voldrien, si pogués ser, eleccions diumenge que ve hi falla alguna cosa.
Zapatero no ha fet els deures i no ha satisfet ningú. No ho ha fet perquè no n’ha sabut i ha dubtat, però també perquè el PP no ha estat generós. Si hi ha eleccions i el govern canvia, ho farà la política espanyola? Em temo que no. Encomanem-nos, doncs, al BCE.
