Époustouflant 30/11/2010
Martí Perarnau, periodista
D’aquest Barça diem que no hi ha paraules per definir-lo, però tot buscant n’he trobat una que sona molt rodona: époustouflant. És un galicisme, ja ho sé, però es el que més s’aproxima a l’estat d’ànim que et deixa aquest equip quan juga com els àngels. Es a dir, bocabadat i esmaperdut: époustouflant.
5-0 sí, però sobre tot una reivindicació del Com. No tan sols d’una idea i d’un estil de joc, sinó la reivindicació del com, de les formes. Importa arribar al cim, però potser importa més la forma d’arribar-hi. Es possible que algun dia ens oblidem si van ser cinc o quatre o sis els gols que va encaixar Casillas. Al cap i a la fi, la memòria es flaca i en Casillas ja n’ha rebut un bon grapat de gols del Barça. Però el que no oblidarem, perquè ha estat un monument i una obra d’art i una peça d’excel·lència i un rondo infinit, es la forma de jugar d’aquests xicots.
Cal donar les gràcies a Florentino Pérez perquè amb els seus fitxatges mediàtics ha obert la fam d’un monstre anomenat Pep Team.
