Tian Riba, periodista
El març del 2006 ERC va decidir canviar el seu logotip i convertir-se en Esquerra. De la mateixa manera que el 2003 va entrar a formar part d’un govern catalanista i d’esquerres. El GEC, que va arribar a dir Maragall en una de les seves, aquesta sí, maragallades. I aquest convertir-se en Esquerra ha estat un dels grans errors d’ERC, en un país, i ells ho han de saber millor que ningú, que l’eix nacional pesa més que l’ideològic perquè aquest no és encara un país normal.
I això no vol dir que no hi hagi d’haver ideologia i que l’únic punt del programa hagi de ser la independència. Però ERC ha de ser capaç de pactar a banda i banda i que l’equidistància no sigui l’engany de Carod i Puigcercós per no perdre vots i fer un pacte per al poder contra el guanyador i supurant ressentiment cap a CiU.
Els 80 anys d’història li donen a ERC la legitimitat de tornar a aglutinar l’independentisme, almenys el que es va esgarriar cap a Solidaritat i Reagrupament. Els personalismes van trencar ERC i els personalismes han impedit pactes amb CiU. I ara Junqueras i Tom Hanks Bosch estan cridats a superar-lo en tots dos àmbits.
Ahir Carles Capdevila preguntava al savi Moisès Broggi a l’Ara: vostè és de dretes o d’esquerres? I Broggi contestava: “jo sóc catalanista, i després ja ens arreglarem”. I ha tingut un segle per pensar-hi.