Emili Bella, periodista d'El Punt Avui
Si es confirma que darrere de l’atac d’ahir a un vol comercial a l’est d’Ucraïna hi ha els rebels prorussos, amb armament que evidentment vindria de Moscou, les regles del joc quedaran alterades considerablement. S’obre un escenari nou en què la Unió Europea, més preocupada fins ara pel gas que pels habitants de la regió, es pot veure forçada a elevar el to de les sancions a Rússia, més enllà de limitar-les a una llista negra de personalitats ucraïneses i russes.
A part de buscar els responsables materials de l’abatiment, ens hem de preguntar com és possible que l’espai aeri a la zona controlada pels secessionistes encara estigués obert després de mesos de conflicte. No ens ha de sorprendre, en canvi, la possibilitat que grups rebels, a Ucraïna, o en altres punts calents del planeta, puguin disposar d’armament de tal calibre. I aquí, de responsables ho són tots: els Estats Units, Rússia i Alemanya són els tres principals exportadors d’armes del món, armes que sovint acaben en les mans equivocades.