Esforços de tots 18/03/2010
Fidel Masreal, periodista
Crec que davant l’escàs seguiment de la vaga d’ahir, els sindicats de mestres haurien de fer un pensament. Un pensament per als seus interessos, perquè com deia el savi, els esforços inútils generen malenconia; i un pensament extern respecte al seu sector, perquè les vagues afecten als alumnes, als pares i als mestres que volen continuar amb la normalitat.
Dit això, que reclamin més plantilla i menys alumnes per aula sembla de sentit comú, però en educació com en altres prioritats socials, els diners dels governs comencen a ser més que limitats degut a la crisi, així que entre tots haurem de decidir d’on els traiem. L’educació és estratègica precisament per sortir de la recessió, i per això l’esforç hauria de ser comú, també dels mestres en vaga, assumint per exemple que la nova llei és fruit d’un consens polític força notable i té voluntat d’estabilitat en un sector massa trinxat per normes canviat, que una major autoritat pels directors i una major professionalització dels centres és ben vista per la opinió pública, i que el risc que corren els vaguistes es que la seva acció sigui entesa només en clau corporativa perquè hi ha eleccions sindicals a la vista.
