Espanya una, i no 51 20/12/2011
Tian Riba, periodista
Si Espanya fos una i no 51 -o 17 o quatre o tres, com vulguin-, el discurs d’investidura de Mariano Rajoy Brey seria correcte. El material per millorar la situació econòmica és el necessari. Ara cal veure si per refer la casa, l’arquitecte, el paleta, l’electricista i la resta d’operaris treballen fins o si comencen a fer les parets tortes. Si juguen a fúmbol, que diria Ángel María Villar, o juguen a futbol. O sigui, que Mariano ha de deixar de fer de Don Tancredo i baixar a l’arena.
Si Espanya fos una i no 51 –o 17 o quatre o tres- seria de sentit comú racionalitzar les administracions. Perquè, cert, Espanya no pot ser 51, ni 17. Però resulta que això del Regne d’Espanya sí que és una empresa de tres socis. Un que va a la seva, un que hi posa el capital, però que ni el saluden ni el deixen decidir, i un que mana. L’únic avantatge és que el que mana ara, almenys diu les coses a la cara, i no amaga la boleta com Mister Magorium.
Si Espanya fos una i no 51 –o 17 o quatre o tres- el registrador de la propietat duria el camí correcte. Però Espanya és un Estat i tres nacions. I, o Rajoy recorda el mapa electoral, o n’hi ha dos que xocaran violentament contra la panxa de l’esperit amb bigoti del campió mundial d’abdominals.
