Montse Oliva, periodista d'El Punt Avui
El conseller de Sanitat diu que ell no necessita la política per omplir l'estómac, però fa més de trenta anys que menja gràcies als seus càrrecs públics. Rodríguez assegura que té la vida resolta si bé no ha donat cap signe de voler tornar a la professió de metge. Els seus eventuals pacients ho agrairan tenint en compte la nul·la empatia que ha demostrat cap a la contagiada d'ebola i l'escàs interès que té per resoldre els problemes del col·lectiu sanitari. Però després de les seves relliscades, què és el que fa que Rodríguez segueixi assegut a la cadira? Possiblement el que més pesa per no destitiuir-lo és l'exemple de la seva companya de fatigues, la ministra Ana Mato. Una política que s'ha especialitzat en tècniques de supervivència passant de ser una dirigent destacada del clan de Valladolid, que capitaneja Aznar, a convertir-se en una de les persones de la màxima confiança de Rajoy. Com a ministra, Mato havia aconseguit passar gairebé desapercebuda i a la primera crisi important, ha demostrat una incapacitat impròpia d'algú que també fa 30 anys que és a la política. I ara que Rajoy l'ha eximit de la feina caldrà veure si també serà capaç d'alliberar-la del càrrec o deixarà que torni a la seva habitual grisor per poder acabar la legislatura.