Estil 19/09/2011
Martí Perarnau, periodista
Mourinho va decidir al seu dia que el Madrid jugués a futbol com qui es baralla. És a dir: que no jugaria, sinó que es barallaria. Alguns dels seus jugadors s’ho van prendre al peu de la lletra i prioritzen les picabaralles per davant del futbol. Amb aquesta decisió perden pistonada. Són excel·lents futbolistes, capaços de jugar molt bé com van demostrar a la Supercopa contra el Barça, però viure sempre al límit de revolucions els fa perdre l’oremus. El Madrid d’enguany té prou futbol per centrar-se només en el joc però està perdent el temps i, de vegades, també els punts. És un equip passat de revolucions per decisió tècnica.
En canvi, guanyant o perdent, el Barça sempre té un coixí al qual agafar-se: el seu estil de joc. Bufi el vent a favor o en contra, mai dimiteix del joc de posició. Quan no estàs en forma o el rival et supera, aquest estil serveix per seguir respirant. Quan tot és al seu lloc i els mecanismes funcionen, com dissabte contra l’Osasuna, l’estil serveix per fer-ne un cabàs.
