Nacho Martín Blanco, periodista
Lamentable l’espectacle d’ahir al Parlament de Catalunya quan un grup de sis persones, per no dir energúmens, delerosos del seu minut de glòria i amb una alarmant incapacitat per captenir-se adequadament, van haver de ser expulsats per la presidenta de la Cambra de resultes de les seves constants interrupcions durant la sessió de control al Govern. Al Parlament no s’hi va a fer el mico sinó a dialogar o a escoltar adaptant-se cadascú a les seves circumstàncies. Per rematar la feina, un dels expulsats es va acomiadar aixecant el braç amb un posat gairebé espasmòdic que si no era una salutació a la romana, un salut feixista, s’hi assemblava molt. És probable que l’home no sigui un feixista i que el seu moviment no fos altra cosa que un símptoma més de la seva evident manca de continència, perquè no hi ha dubte que la seva conducta, de principi a fi, va ser del tot impresentable. La seva actitud, però, perjudica les associacions en representació de les quals acudien al Parlament i mereix la reprovació de tots els partits, començant pel PP, que era qui convidava les esmentades associacions amb el benentès que hi enviessin algú amb cara i ulls.