Final de cicle 17/03/2011
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
La catàstrofe nuclear al Japó és imparable. L’abast, ja el veurem d’aquí a uns anys. En termes nuclears no hi ha certeses absolutes ni veritats rotundes. Mentre no passa res, tot va bé, quan passa alguna cosa, terratrèmol, incendi o avaria, els resultats són del tot imprevisibles i ningú no pot saber com acaben.
Aquesta incertesa, i la conseqüent por és el preu que hem de pagar pel creixement sense límits que ens hem imposant i a què ens hem acostumat. Tots som responsables del consum energètic sense fre. I si volem gastar més i més cal que algú fabriqui més i més, i no hi ha cap màquina capaç de fabricar més energia que un reactor nuclear.
Com que els terratrèmols són inevitables, probablement l’única forma d’evitar més Fukushimes sigui frenant el creixement il·limitat, injustificat i balder. Però això seria tant com reconèixer que, igual que el socialisme utòpic o el comunisme, el capitalisme també ha fracassat, que ha arribat al final del seu cicle, que la civilització cobdiciosa que ha creat s’esllangueix.
Però, és clar, no hi haurà cap autoritat ni cap institució, corifeus del poder financer com són, que posi el dit a l’autèntica nafra.
