Maiol Roger, periodista
Sortim de la nit més curta de l'any i seguim amb el debat més llarg del segle, el d'aquesta consulta que entre tots deixarem més marejada que molts catalans després de la nit de revetlla.
Si els partits favorables a la consulta volen jugar amb els números que facin un sudoku. Però les especulacions sobre el resultat, sense solta ni volta, sense cap reunió seriosa per fixar posició, només fan que afegir confusió a aquesta consulta que ja sembla de tot menys una realitat palpable.
Primer "froilà" dels partits catalans, que també es fan un tret al peu confiant en gestos del nou monarca. Canviar de rei és com llençar el moble vell del menjador a la foguera: el nou serà més modern i fàcil de muntar, però hi haurà les mateixes fotos. Així que Felip VI sap parlar català, però si va més enllà molts li recordaran la frase més famosa del seu pare: "¿por qué no te callas?"
El canvi a la monarquia és l'últim intent d'Espanya per fer veure que alguna cosa es mou. I la súplica de Mas al nou rei només fa que animar aquesta estratègia. Però l'immobilisme de Rajoy, per sort, deixa clar que Espanya s'està fent un PSC: canvien les cares perquè res no canviï. Així que els favorables a la independència s'han de deixar de cants de sirena neomonàrquics i assegurar que la consulta es farà, i es farà bé. Només així la revetlla de l'any que ve la farem al voltant d'un foc nou.