Frau etern 03/03/2010
Rafel Vallbona, periodista i escriptor
El frau etern és com el crim perfecte; no existeix. Fèlix Millet ho hauria d’haver sabut; el seu advocat Pau Molins persona de llarga i fecunda trajectòria professional, ho sap de sobres. Llavors, quin sentit te demanar un examen psicològic si no és per plantejar, posteriorment, un atenuant per alienació mental? Davant la probabilitat de passar uns quants anys a la presó, la peregrina idea de buscar una explicació no s’aguanta. Digueu-me incrèdul.
Si l’advocat vol una explicació a la conducta de Millet que vagi al diccionari, no a la medicina: cobdícia vol dir cobejança de riqueses; avarícia és un desig excessiu i desordenat d’obtenir riqueses; apropiació és un acte pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu patrimoni amb intenció de gaudir-ne o disposar-ne en concepte de propietari definitiu…Continuo, o no cal?
Si l’enfonsament moral de Fèlix Millet és degut a no entendre aquestes paraules, potser que, en lloc d’un psicòleg, contracti en Ramon Solsona. Ell li donarà les explicacions que calguin; ara bé, no farà cap informe que, per mor de no tenir presumptament prou vocabulari, l’exoneri de ser condemnat.
