Elisenda Roca, periodista
Que hi hagi més mecanismes per detectar el maltractament infantil no em tranquil·litza especialment. El fet és que se segueix maltractant. D’acord, hi ha mètodes més eficaços, més clars per evidenciar que aquells blaus, aquell bracet trencat o aquelles cremades al cos d’un infant, no són fruit d’un accident fortuït sinó d’una deliberada actuació d’un adult per fer mal a un innocent. Una criatura sense capacitat per defensar-se ni per entendre per què se li està infligint aquell dolor insuportable.
La dada de la Generalitat, tres nens maltractats cada dia, fa esgarrifar i indignar. I els que no es detecten, però es produeixen? Que quedi clar que no voldria de cap manera opinar i menys jutjar aquest cas concret, ni cap altre en el que hi hagi presumpció d’innocència i no s’hagi provat el maltractament.
Però aquest cas concret, m’ha fet pensar en els animals. Quan un lleó mor i un altre es fa càrrec del grup, el primer que fa és matar els cadells del primer. Però nosaltres som persones, no lleons.
L’educació és la base de la prevenció. Eduquem com cal, sense retallar ni un cèntim, o estarem creant bèsties.