I si ho tirem tot a terra? 12/01/2011
Xavi Pardo, periodista de RAC1
Al final tot se’n va a fer punyetes. Tant li fa que parlem d’un projecte arquitectònic com d’alimentar una família. Sobre el plànol tot funciona, però després arriba la realitat i s’ho carrega. Un missatge de tot menys optimista que en l’últim muntatge de Julio Manrique pren forma en el personatge de Leo Black. Pere Arquillué és un arquitecte enfonsat en una crisi com una casa de pagès. I segur que una casa de pagès mal construïda. Un dels seus projectes arquitectònics li està caient a trossos, i per si no n’hi hagués prou amb les esquerdes físiques, en té d’emocionals, amb una família que podríem dir, pateix d’aluminosi. En fi, que totes li ponen.
L’arquitecte és el segon muntatge de gran format que dirigeix Julio Manrique, després de les males crítiques que va rebre amb L’hort dels cirerers. Ara torna al que se li dóna millor, els autors contemporanis, amb un text de l’escocès David Greig, pràcticament desconegut, aquí. No cal dir que se’n surt molt millor que amb Txèkhov, però tampoc acaba de tenir el ganxo dels seus primers muntatges. Probablement, però, el problema és més del text que de la posada en escena, ben dirigida i amb bones interpretacions. Sobretot la del jove Pol López, que amb L’arquitecte confirma que el seu gran paper a American buffalo, també sota les ordres de Manrique, no era una flor d’estiu.
