Inflexió de matinada 29/06/2012
Jordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia
Sempre havíem dit que l’atzucac on s’havia dut la situació financera d’Espanya era una bomba de rellotgeria per a l’euro i per a Europa. Es deia que potser duraria fins que Espanya estés a tocar del precipici. Doncs bé, sembla que ahir hi vàrem arribar. Amb la prima de risc disparada i el bo a 10 anys altra vegada en el 7%, la situació era totalment insostenible.
Tres mesures claus decidides amb nocturnitat poden capgirar la situació. Per a mi, la més important a curt termini és la de poder frenar l’especulació, mitjançant la flexibilització en la compra de deute pels fons de rescat. Com als escacs, l’amenaça és mes forta que la jugada i cal pensar en aquesta decisió, no com una mesura d’alt cost, sinó sobretot dissuasiva per l’especulació que no para de forçar la prima de risc. La segona és el fet que els fons de rescat puguin recapitalitzar directament els bancs. Això comporta que els fons es convertiran en part en propietaris dels bancs on entrin, la qual cosa implica responsabilitat directa i, per tant, que Europa prengui mesures més dures per controlar-los i calgui crear un organisme supervisor del BCE. I la tercera és que aquests diners prestats a la banca no tinguin preferència sobre la resta del deute, un punt necessari per no deixar precisament aquest deute restant com a deute de segona divisió.
Perquè tot això pogués passar, ahir ningú no donava ni un duro. Cal pensar que l’actitud decidida i les amenaces de Monti i Rajoy han estat decisives com, per descomptat, el terreny que han anat abonant els francesos des que va guanyar François Hollande. També l’FMI havia parlat molt d’aquesta necessitat. I no oblidem tampoc el gran interès que hi tenia Obama.
Bé, unes quantes hores després de la decisió no es pot dir gaire més, perquè ara caldrà anar veient com s’escriu la lletra petita. Però, en principi, cal veure el canvi radical d’Europa envers Espanya i Itàlia com un primer pas necessari –veurem si suficient- per trencar una dinàmica que ens portava, senzillament, cap a la destrucció.
