Iniesta 11/06/2012
Martí Perarnau, periodista
Cada cop més, la selecció espanyola interpreta moviments tàctics que practica el Barça, però pateix dificultats comprensibles: la primera és el poc temps de preparació que hi ha per treballar i coordinar aquests moviments; la segona és que alguns jugadors, sent molt bons en la seva posició, no lliguen bé des del punt de vista col·lectiu; i la tercera és que el seleccionador Del Bosque, que és un tipus excel·lent, bona persona i bon tècnic amb un historial ple d’èxits, no ho oblidem, no ha mamat el joc de posició del Barça i, per tant, sempre necessita una mica més de temps per prendre les decisions correctes segons aquest model de joc.
L’empat inicial contra una Itàlia molt més forta del que es feia veure des de la premsa espanyola sembla preveure una Eurocopa complexa i dura, força més competida que la de fa quatre anys, amb un nivell de seleccions molt poderoses. També deixa la impressió del millor nivell per Piqué i Busquets, la regularitat de Xavi, la mancança de Puyol i Villa, la promesa de que Jordi Alba pot parlar amb facilitat l’idioma Barça i, per damunt de tot, el millor Iniesta possible. Un fenomen de talla mundial.
