Intel·ligència femenina 04/04/2011
Tian Riba, periodista
El drama amb Zapatero és que va ser la gran esperança blanca d’una Espanya on Catalunya se sentís còmoda i que, de retruc, l’operació de l’Estatut ajudés a la pau al País Basc. Però li va agafar pànic demoscòpic i va començar a pensar en una gavina. I el pitjor és el dubte sobre si darrere hi havia cap substància més enllà de la política epidèrmica dels drets de nova generació, un cop va convertir el tarannà en trilerisme.
Al final ni la seva prodigiosa flor és capaç de rebrotar després de ser trepitjada per les botes d’una crisi que va negar com Sant Pere (Solbes) i que l’han deixat en mans d’una senyora conservadora de nom Angela Dorothea Merkel, en una conjunció planetària no prevista per Leire Pajín.
Ah! I ZP deixa en herència al PSC l’enèsim maldecap! Què ha de fer el PSC amb Chacón? Ajudar-la a guanyar les primàries? Imaginin que guanya. Això condiciona de manera decisiva l’enfocament del seu congrés. Es pot voler ser l’esquerra nacional o tornar a ser un partit central a Catalunya si a l’hora algú del PSC és el cap de cartell del PSOE? Es pot ser més autònom de Ferraz? O tenir un grup propi al Congrés? O sigui, algú del PSC és president o cap de l’oposició, però el PSC té un grup diferent i pot votar diferent al cap de files del PSOE, que és del PSC… Això sí que demana un cervell i intel·ligència femenina…
