Jugant amb foc 04/02/2010
Jordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia
El govern esta jugant amb foc i al final es cremarà. El tema de les pensions es material altament inflamable i no es poden deixar anar dia si, dia també, globus sonda. I no es pot fer perquè al final tindrem tots plegats la sensació de que no passa res, quan la realitat es que el sistema de repartiment que tenim està pensat en uns moments en que eren molts a treballar i pocs a cobrar. Ara som menys a treballar, més a cobrar i amb una vida més llarga. I això, qualsevol que tingui nocions elementals d’aritmètica, s’adona que cal canviar-ho si ho volem mantenir. La pregunta es qui afrontarà el problema de veritat, sabent que la solució comporta mesures molt impopulars.
Per complicar més les coses, els últims anys de bonança i una entrada desmesurada d’immigrants van crear el miratge de que els comptes anaven bé. Pero ara la truita ha canviat i a la Seguretat Social hi han baixes cada dia, és a dir, menys gent a cotitzar i la preocupació torna a aparèixer. No us enganyeu, això no és sostenible i al final o s’haurà d’allargar l’edat de jubilació, o ampliar el periode de càlcul o el nombre mínim d’anys cotitzats. I com més triguem, pitjor. És clar que dir això en uns moments en que el govern sembla que s’ho pren a conya i amb una butifarra de prejubilacions cada dia, sembla més aviat un acudit.
