Jugar amb foc 24/02/2010
Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
Aquesta no cola. El Barça hexacampió té crèdit per fer un partit dolent com el del Calderón o a veure’s superat com ara fa un any a Lió, perquè la qualitat no se’ls qüestiona, però no és admissible que el rival hi vagi més.
I és el que va passar a la primera part d’ahir a Stuttgart. Els alemanys van posar tota la carn que tenien a la graella mentre el Barça estava absent: lent, apàtic, erràtic, poc agressiu, descol·locat i (en definitiva) fent el caldo gros a un rival limitat però que va rebre encantat les facilitats que li donaven per contraatacar, tot sigui dit una de les seves poques armes.
Un miracle que l’eliminatòria no es posés molt més coll amunt, i encara més que el Barça acabés marcant gairebé sense xutar a porta. El gol d’Ibra va matar l’Stuttgart i va tranquilitzar el Barça, però ni en aquest punt es va veure un equip més ambiciós.
No cal ser Cruyff per convenir que el partit d’ahir, la primera part si més no, va ser el pitjor de l’era Guardiola. I com diria el mateix Pep, seria massa simplista passar pàgina del partit quedant-se només amb un resultat immerescut, per més que obri al Barça les portes dels quarts de final.
