Krishnamurti 22/01/2010
Tian Riba, periodista
Els casos Millet, Gürtel i Pretòria ja havien esclatat.
Però… Zapatero a Brussel.les parlant de Vic en l’acting menys creïble de la història de la política.
Un govern que no sap explicar, sis mesos després, que va passar en l’incendi d’Horta de Sant Joan.
Un alcalde que es treu del barret la proposta d’uns jocs d’hivern a la que vol ser capital del Mediterrani, demostrant, això sí, que Barcelona és una ciutat creativa.
Un conseller que diu públicament que això dels Jocs està molt bé, però en privat ho troba una fantasmada.
Un govern que no es posa d’acord en si Ascó ha de tenir cementiri nuclear.
Un altre govern, un organisme del qual es queixa que l’SGAE és un monopoli, però ampara legalment als seus vampirs.
Home, no m’estranya que la insatisfacció política sigui la segona preocupació dels ciutadans. I com que, pel que es veu, els polítics segueixen creient que la roca cau per una muntanya per culpa de la roca, i no de la muntanya, haurem de seguir els consells del mestre Krishnamurti: un grup d’individus inconscients té poc valor, un grup d’individus conscients (i es veu que cada cop són més) és un exèrcit. Pacífic i democràtic, és clar.
Doncs aquest exercit pacífic és el que ha de fer canviar les coses. Si no, la primera preocupació dels catalans, acabarem sent els ciutadans mateixos. I no parlo només d’eleccions, parlo també d’arromangar-se per enviar a la política els millors elements i recuperar-ne el prestigi. Els polítics no són aliens apareguts per generació espontània, són ciutadans, recordem-ho per si de cas.
