L’1×1 del debat 22/11/2010
Tian Riba, periodista
Artur Mas. Institucional. Va saber agafar el to presidencialista i contingut i va entrar poc en el cos a cos. El seu objectiu era adormir el partit per conservar l’avantatge de les enquestes i no va dubtar a anar al corner com Lobo Carrasco o a donar voltes sobre si mateix com Xavi Hernández. Només es va veure desconcertat quan Puigcercós li va oferir el pacte de l’estelada.
José Montilla. Desdibuixat. Va començar agressiu i al minut 1 es va tirar a la jugular de Mas buscant el cara a cara, però es va mostrar descentrat, inconnex i entrebancat i va anar quedant desaparegut, com si donés per perdut el partit. Mas el va superar quan el va reptar a facilitar-li la investidura si CiU guanya les eleccions.
Joan Puigcercós. Astut. Va anar al debat amb un objectiu: el cop d’efecte de proposar a Mas anar junts a aconseguir el concert a canvi del compromís de fer un referèndum d’independència si Madrid tomba el pacte fiscal. Tot un ritual de l’aparellament, encara que la relació que s’entreveu sigui de living apart together, amb CiU al Palau i ERC al carrer Calàbria.
Alícia Sánchez-Camacho. Veneciana. Com si es tractés d’un carnaval, es va vestir amb una careta amable per dissimular l’agressivitat del videojoc en que dispara als immigrants. També va voler festejar Mas. No la va rebutjar davant de notari, però el seu enllaç hauria d’esperar al 2012. Rivera la va obligar a parlar en castellà en la pugna pel vot espanyolista.
Joan Herrera. Sòlid. Va saber exposar els seus arguments amb convenciment i es va mostrar dialogant en matèria d’autogovern. Però va jugar amb l’avantatge que ningú el marcava. Li van deixar jugar la pilota lluny de l’àrea perquè ja ningú compta amb Iniciativa pels pactes, però així és difícil marcar cap gol.
Albert Rivera. Monotemàtic. L’obsessió per la llengua i l’escola dels trigemins de Montilla li fa perdre brillantor. Tot i tenir un bon toc de pilota va decidir fer de destraler amb un discurs que sovint ratlla la demagògia.
L’àrbitre, el senyor Cuní Llaudet, del col.legi de Tiana va saber exercir l’autoritat i a la primera de canvi va treure el reglament pactat pels partits.
