La carta de Montilla 07/01/2010
Marta Lasalas, periodista
Home! President Montilla! Està molt bé això de demanar unitat de la societat catalana en suport a l’Estatut, però tampoc estaria malament que expliqués una mica més per a què fer. Què vol fer amb el nostre suport? Quina mena de rèplica prepara al TC? Fins on pensa arribar?
No pot demanar un xec en blanc als ciutadans de Catalunya per fer costat a una resposta que ningú s’ensuma per on passarà. No seria el primer cop que ens queden amb un pam de nas. No seria el primer cop que els catalans surten massivament al carrer per expressar indignació i exigir un tracte equitatiu i a l’endemà constaten que ningú, absolutament ningú, es dóna per assabentat. Tampoc seria el primer cop que se’ns anuncia un gest magnífic i grandiloqüent, un trencament de majories, un ves a saber què… i al final, res de res. La frustració que això provoca és només comparable al dramàtic ridícul que fem davant la resta de l’Estat. Molt soroll per a no res i cada cop més afeblits.
La unitat ja la té, president. Però ens comencem a témer que només reclama aquesta unitat per exhibir-la com una força dissuasòria davant Madrid. Aquesta història també ens la coneixem. Les entitats a les que vostè apel·la ja s’han retratat. Els diaris que van firmar l’editorial conjunta, també. Ara, president li toca retratar-se a vostè.
