La Dama de Ferro de Blanes 17/01/2012
Tian Riba, periodista
Guanyaríem molta autoestima com a país si els nostres partits fossin capaços de donar exemple en aquest moment de greu incertesa votant, tots junts, els pressupostos de la Generalitat. Seria un exemple per al món i transmetria esperança, que vol dir confiança en el futur del país i de les seves institucions.
Fins aquí el país de les meravelles.
Ara Alícia.
Perdoneu, que diria aquell, però em temo que la líder del PP és la dirigent política a qui més li han pujat els fums per una mica de poder en tota la història de la humanitat. Només ens queda pregar perquè el seu equip no decideixi portar-la al cinema a veure la pel·lícula sobre la Thatcher. Aviseu si un dia la veieu aparèixer al Parlament amb un crepat al cap.
Ignoro si CiU, el PSC i ERC serien capaços de votar els pressupostos, però segur que, si hi fossin les esquerres, la Dama de Ferro de Blanes se’n desmarcaria amb la mateixa actitud dogmàtica que denunciava que contenia el pacte del Tinell. El PP sap que el drama de Mas és que la realpolitik passa per una entesa amb Rajoy, almenys fins que l’avisi la demoscòpia o el so del casc del vaixell del partit esquerdant-se.
La llàstima és que, mentrestant, els ciutadans veuen uns senyors barallant-se amb argumentaris de manual i opten per desconnectar. I ja poden cridar des dels faristols, que el seu so és tan mut com el quadre de Munch que reflecteix l’angoixa vital.
