Francesc Cruanyes, periodista
Ara imagineu que aquest migdia surt Mas de la Moncloa, es planta a Blanquerna i diu: “la reunió ha anat molt bé”, talment com va fer Tarradellas després de la primera topada frontal amb Suárez.
- I de què han parlat, president? De la consulta, de finançament, de Pujol…?
- Molt bé, molt bé… Gràcies…
És clar que Mas no és Tarradellas ni tampoc la reina Sofia, que té la patent diplomàtica d’aquesta frase feta. Però el president de la Generalitat hauria de sortir de la trobada amb tot l’arsenal que convingui, menys amb cara de pena.
Si aquest final de juliol s’ha tancat alguna etapa és l’estadi del victimisme, que és la mare del peix al cove, que va ser la clau del pujolisme, que fou l’excusa del cafè per a tothom. El fill polític de Pujol ja fa temps que fa de gendre, i la sogra cada cop és menys autonomista, cada vegada li plau més el paper de madrastra de la Ventafocs.
S’aprofitarà el president espanyol de l’orfandat transitòria d’Artur Mas? No ho hauria de fer, perquè no hi va com a líder de Convergència sinó com a representant legítim de la majoria dels catalans.
Cap ben dret, doncs, i com va dir l’altra reina, la nova: “Tu, deixa’m parlar a mi!” Aquest migdia, ara sí, comença el pla B.