Tian Riba, periodista
Ens hem fet una autofoto, hem posat aquella cara de foto amb aquell art de les adolescents, ens hem agradat i l’hem tuitejat al món. Tenim sovint la temptació de buscar comparacions. Però em temo que no cal, perquè la Via Catalana -festiva, alegre, tossuda, disciplinada, respectuosa- no té, i potser no ha tingut, precedent.
El món està en metamorfosi i els canvis els protagonitza la gent. Aquest conjunt indeterminat que espanta i es ridiculitza per qui pateix per què tot canvia. Tant parlar de sobirania i és la gent la que ha decidit recuperar, o tenir per primer cop, de veritat, la sobirania. Perquè no li agrada el que veu. Ni aquí ni arreu.
I no li agrada perquè la política i l’economia han perdut la gent pel camí. I no perquè la gent marxés. Van marxar ells. I la gent, aquest concepte, ha fet un pas més a Catalunya. I el crit ja no és independència. És "volem votar". Obtenir el poder.
No parlaré de Rajoy. El filòsof de Santpedor ens va ensenyar que és igual el que facin els altres. Així que els missatge és unitat política a Catalunya. Si no volen tornar a perdre a la gent.