La granja de pollastres 05/12/2011
Enric Vila, periodista
Discutir sobre la conveniència d’unes festivitats que estan establertes des de fa anys, en nom de l’economia, són excuses de mal pagador. Seria com si un alumne pretengués aprovar una assignatura anual estudiant l’últim dia, o demanant al professor que endarrerís la data de l’examen. Insisteixo que aquestes festes hi són des de fa anys. És veritat que algunes festivitats es podrien organitzar des d’un punt de vista més pràctic. Als Estats Units ho fan i ja se sap que tot el que fan als Estats Units ens sembla bé quan ens sentim insegurs de la butxaca. Però potser el que hauríem de fer és responsabilitzar-nos de fer funcionar el nostre sistema, en comptes de buscar fórmules matemàtiques infal·libles. Aquests ponts que trenquen la setmana tenen el seu encant, donen color al calendari, matisen els paisatges dels pobles i les ciutats i fomenten altres tipus d’economia i una manera de viure més lliure i diversificada. Treballar tots alhora més hores no ens farà més rics. El que ens farà més rics és generar una societat on la gent es faci responsable de les seves decisions –per exemple, fer pont o no fer-lo- i on el talent tingui recompenses més justes i proporcionades. A mi m’agrada fer festa, mentre el veí treballa. Viure com en una granja de pollastres pot afavorir algunes concepcions reduccionistes i totalitàries de l’economia, però no pas la meva.
