La intel·ligència dels hereus 01/12/2009
Enric Vila, periodista i historiador
“Escric en català perquè sia la que sia la nostra sort i allà on estem tu, ta mare, jo i els altres familiars que puguin estar amb nosaltres, tinguis l’orgull i la satisfacció de dir-te català”. Amb aquesta declaració de principis escrita amb un català tan voluntariós n’hi hauria d’haver prou. Agustí Centelles la va escriure per al seu fill Sergi a l’encapçalament del dietari que va portar en el camp de concentració de Bram. Poc després, començava a treballar per la resistència contra els nazis. Centelles devia ser un home coratjós, no crec que canviés de diccionari cada dia. L’actuació dels seus fills, per tant, és equivocada. Aquest país és ple de reietons que exigeixen molt de Catalunya i després són incapaços de la més mínima generositat perquè algun dia arribi a ser com ells diuen que voldrien. Com tothom sap, la intel·ligència no és la característica dels hereus. Si Centelles hagués volgut que el consideressin espanyol, no hauria estat tan explícit amb les seves paraules. I si va escriure això quan el franquisme començava, què no hauria escrit després! Els seus fills tenen tot el dret de sentir-se molt ferits i d’actuar com a espanyols. Però el govern català té el deure de defensar la memòria de Centelles, i de tornar les pilotes a Madrid amb la mateixa mala llet.
