La llei del cinema en català 02/02/2010
Mònica Planas
Ahir Puigcercós i companys d’esquerra van anar al cine. Bé, van anar al cine amb una càmera i un grapat de periodistes al darrera. No van poder triar gaire: entre els cinemes que feien vaga i que volien una pel.lícula en català, la cartellera els va oferir una única opció: Petit Indi, de Marc Recha.
El Gremi d’Empresaris del cinema en comptes de dramatitzar ha de veure que feta la llei, fet el costum. Fa anys hi va haver un daltabaix per no poder fumar a la feina. Ara ens sembla impossible que treballéssim amb aquelles condicions. També ens va semblar un disbarat els 80Km/hora a la carretera i ara, quan ens passa un cotxe a 120 pel costat pensem que és un sonat. És una qüestió d’hàbits, de temps.
Amb la nova llei del cinema català acabarà passant el mateix. A mi, ara, el que no em sembla normal és que una nena de tres anys em pregunti si el Mickey Mouse és de Madrid.
Per cert Basté, friso per saber què els va semblar Petit Indi a Puigcercós, Simó i Benach. Jo m’esperaré que facin Rompedientes en català. Perdó, Trencadents.
