Joan Antoni Casanova, periodista d'Esports de La Vanguardia
Angola als Jocs de Barcelona, la Xina al Mundial dos anys després… Francament, no contava amb tornar a viure una cosa semblant amb la selecció espanyola de bàsquet. M’equivocava. Aixó d’ara no queda gaire lluny. És un altra desastre històric.
He volgut deixar que passin unes hores des de la desfeta, a veure si així ho podria arribar a entendre una mica. Però no; es impossible. No es pot explicar com un equip amb tant de talent com aquest hagi pogut jugar tan malament. Com ha pogut passar de fer una mitjana de més de 88 punts per partit a quedar-se en 52. Un tanteig d’escolars, i no dels bons. Com ha pogut fallar 20 dels 22 triples que ha llançat. Com s’ha deixat prendre 50 rebots…
Ha estat un malson tan gros que fan falta moltes raons per haver-ho fet possible. Ha fallat tot en el pitjor momento. Ha fallat el seleccionador, assenyalat ja com el gran culpable pels aficionats que omplien el pabellón madrileny. Han fallat els jugadors, entre els quals només un Pau Gasol físicament tocat s’ha acostat al seu nivell. I ha fallat fins i tot la manera de fer les coses, amb un excessiu bon rotllo que ha acabant distraient tothom del seu objectiu. Segurament no hi tornarà a haver un altra oportunitat com aquesta. Encara bo que fa vuit anys ja van ser campions del món. Però ara les expectativas eren tan grans que la decepció és descomunal.