La nit i el dia 23/03/2010
Tian Riba, periodista
Per obra i gràcia d’uns senyors que encara no entenen que els periodistes han de fer de periodistes i els polítics de polítics, i que consti que a l’inrevés també ens ho hem d’aplicar, l’entrevista d’ahir a la nit de Terribas a Zapatero tenia més interès en la forma que en el fons. I, francament, el resultat era previsible.
D’entrada, hi ha pocs polítics que tinguin menys do de la paraula que el president de la Generalitat, que té altres virtuts, però no aquesta. Però és que, a més, si alguna cosa és Zapatero és, justament, que és un gran encantador de serps, un prestidigitador, un il.lusionista, encara que estigui en hores baixes. Al Mr Magorium de la Moncloa ja no li queden conills al barret, però encara que tingui el frac estripat, ha guanyat l’encant d’estar curtit en el “barullo”. Madrid no és Barcelona. Al petit Madrid del poder ja no hi ha aquella tensió que la derrota inesperada de l’11-M va fer aflorar entre blaus i vermells amb l’Estatut com a arma llancívola. Però la política espanyola és més ruda, més taurina, més llatina, més de brotxa grossa, a les tertúlies s’hi escup verí, tot el que no mata engreixa i una entrevista agressiva fa pessigolles. En canvi, a Catalunya ens l’agafem amb paper de fumar. La política catalana és luterana, calvinista, flamenca, cerimoniosa i, diguem-ho, al Parlament es tracta amb guant de seda les limitacions oratòries del president, no fos cas que s’acusi al cap de l’oposició de prepotent.
Montilla va cometre la gosadia de voler ser entrevistat quan els catalans encara estaven indignats per la gestió de la nevada i Zapatero ha vingut a Catalunya amb 4 milions d’aturats, sí, però la crisi també li ha servit per posar sordina a una carpeta catalana que ha quedat sota la pila i “vuelva usted mañana”. A més, Zapatero parlava envoltat d’una inversió milionària, el Sincrotró, i la traducció mental de la llengua materna a la de l’entrevista, que Montilla ha de fer sempre, li tocava aquesta vegada a l’entrevistadora. I això fa perdre dècimes d’agilitat mental.
I per acabar-ho de rematar, molt referèndum, però als catalans encara ens encanta que ens donin copets a l’esquena i ens diguin que Messi és un fora de sèrie… i millor persona. Vinga talante!
